Presentació de l' Eneida de Virgili

He creat aquesta presentació per treballar l'Eneida de Virgili amb els alumnes de Llatí de 2n de batxillerat. 

Recursos sobre la vivenda romana

En aquesta entrada aniré afegint recursos i informació sobre els diferents tipus de vivenda romana. Sabem que els ciutadans més adinerats es podien permetre una vivenda gran a dins de la ciutat, coneguda com domus. Malauradament no tothom es podia permetre viure en cases d'aquest estil. Sovint només es podien permetre llogar petits apartaments en blocs de pisos  construïts amb materials molt peribles, coneguts com insulae. Com diu l'autora de SPQR Mary Beard, se sap que Ciceró era propietari d'alguns d'aquests apartaments i feia burla de l'estat en què es trobaven. Finalment, trobem les villae o magnífiques cases als afores de la ciutat. Segones residències majestuoses amb grans decoracions com mosaics i estàtues. 

A continuació afegeixo alguns recursos. 

Presentació sobre la vivenda romana

Tarraco

Els bessons, Plaute

Titus Maccius Plautus

Us sonen les històries de bessons que són separats de nens i es retroben anys més tard?

Plaute (s.III-II aC) ja va escriure una comèdia Els bessons en que dos bessons van ser separats als 7 anys d’edat. Un dels bessons inicia una aventura per trobar el seu germà. Quan arriba a la ciutat d’Epidamnos comença a viure un seguit de circumstàncies que el fan gairebé tornar boig. De sobte, hi ha gent d’aquella ciutat que el coneix i sap el seu nom. El conviden a esmorzar, el renyen per ser mal marit… Sense saber-ho, ha arribat a la ciutat on viu el seu germà bessó. 

Gravat de l'escriptor de comèdies Plaute. 

És una comèdia breu i divertida amb esclaus que emboliquen enlloc d’ajudar, una prostituta, una esposa enfadada i dos germans bessons vivint maentesos sense parar. ¿Voleu saber-ne el final?

L'estil de Plaute es lleuger. Busca la riallada del públic romà que anava al teatre per evadir-se i passar-ho bé. El seu llenguatge s'adapta als col·loquialismes de l'època. Es presenten situacions d'embolics i malentesos que gairebé sempre se solucionen per esclaus molt llestos.

Els personatges de la comèdia Els bessons son els següents:

- Raspallet, paràsit.

- Menecme I, jove que viu a Epidamnos.

- Menecme II, (Sòsicles) jove que viatja cercant el seu germà.

- Eròtica, cortesana.

- Cilindre, cuiner.

- Vell, sogre de Menecme I.

- Messenió, esclau de Menecme II.

- Esposa, esposa de Menecme I.

- Metge

- Esclava

En la següent presentació podeu trobar alguns detalls tant de l'obra com de l'autor de la comèdia.

Aquest video ofereix la presentació de l'obra teatral d'Els bessons durant el festival de teatre clàssic que se celebra cada any a Mèrida:

Enllaços d'interès:

- Plaute, la riallada. Labyrinthus, pàgina web del professor Sebastià Giralt

- Plaute, Els bessons. Traducció d’Esther Artigas. Editorial Adesiara. Martorell, 2012. Article de la revista Núvol. 

La República romana

La fundació de Roma

La tradició ens explica que la història de la ciutat de Roma comença amb dos bessons: Ròmul i Rem.

A la presentació que es mostra a continuació apareixen les diverses fases de la fundació i la llegenda sobre els orígens de la ciutat. Tot seguit va venir el periode de la monarquia, que acaba amb la violació de Lucrècia. 

Presentació en PPT sobre la fundació mítica de Roma: la llegenda de Ròmul i Rem.

Presentació de la monarquia a Roma.

El circ i els Ludi circenses

El circ era l'edifici on es realitzaven les curses de carros tirats per cavalls. Els espectacles formaven part dels Ludi que se celebraven habitualment al món romà.
A Baetulo no tenim circ perquè era un edifici propi de les ciutats més grans, les capitals de provincia. Afortunadament a Tarraco van trobar-se les restes d'un esplèndid circ romà.

Recursos:

• Document on apareixen textos relacionats amb el circ del Prof. Fernando Lillo Redonet. 

Les ciutats romanes

Les ciutats romanes tenien unes característiques similars entre elles en relació al traçat i als edificis públics. El traçat era generalment ortogonal, aquesta distribució era habitual tant al món grec com al romà. 
Quan la fundació era ex novo els romans la dissenyaven com volien. Si conquerien una ciutat ja construïda aprofitaven les infraestructures prèvies (muralles, vies, etc.) i hi afegien els edificis propis de la cultura romana.
Els edificis que trobem a les ciutats romanes poden classificar-se en:

• edificis públics

• fòrum

• circ

• amfiteatre

• teatre

• temple

• etc. 

• edificis privats

• domus

• insulae

• villae

Els rituals de fundació

La fundació de la ciutat la dirigien els augurs (sacerdots romans) i constava de tres parts:

• Inauguratio: assenyalar en el terreny amb el solc d’una arada arrossegada per dos bous.
• Orientatio: Divisió de la ciutat en quatre parts separada per dos eixos: cardo i decumanus
• Consecratio: Consagració a les divinitats protectores, l’indret passava a ser sacrum (sagrat).

Vitrubi (80 a.C.-15 a.C.) en el seu tractat Sobre la arquitectura va teoritzar sobre la fundació i creació de ciutats. 
Es caracteritzaven per ser ciutats molt ordenades i amb un traçat regular configurat com s’ha mencionat abans amb dos eixos que es tallen perpendicularment al centre: cardo (de nord a sud) i el decumanus (d’est a oest). Aquests carrers principals eren més amplis i els paral·lels més estrets.

Dibuix de la ciutat romana de Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino. 

Habitualment a la confluència dels dos carrers principals se situava el fòrum, el centre neuràlgic de la ciutat i equivalent de les àgores pròpies del món grec. Dins del fòrum es trobaven els edificis públics més destacables.

Era habitual que al perímetre de la ciutat s’hi construís una muralla defensiva i en ella s’hi construïssin les portes d’entrada a la ciutat.
A les ciutats romanes també hi trobem nombrosos temples i altres edificis com els teatres, les termes i els circs i també mercats, aqüeductes i cloaques.

Panteó d'Agripa a Roma.

En aquesta presentació hi trobareu tots els edificis de lleure que hi havia a les ciutats romanes. Juvenal a la seva Sàtira X va criticar el poble romà dient que només desitjaven pa i circ (panem et circenses).

Enllaços d'interès

Reconstrucció de la ciutat romana d'Emerita Augusta (Mèrida):

Presentació sobre l'estructura de la ciutat romana:

 

Recursos:

• Les ciutats i la vida urbana a l'Imperi Romà de Vicente Moreno Cullell.

• La ciutat Romana, de Sebastià Giralt, professor a la Universitat Autònoma de Barcelona.

• La ciutat romana de Baetulo, article dels arqueòlegs Josep Guitart i Duran i Pepita Padrós i Martí.

• ¿Cómo era una ciudad romana?, página web del Ministerio de Educación.

• Documental de RTVE (50'): Las ciudades romanas. 

Hispania

Tot va començar l'any 218 aC quan Cneu Corneli Escipió va desembarcar a la ciutat d'Empúries amb la intenció de vèncer les tropes de Cartago. Un cop les va vèncer va decidir romandre al territori. A mesura que anaven avançant pel territori fundaven diverses ciutats avui ben conegudes com: Rhode, Emporiae, Aquis Voconis, Iluro i Baetulo.

Les ciutats romanes a Catalunya, excepte Tarraco, eren petites però estaven repartides pel territori de manera equilibrada.

Els arqueòlegs i historiadors, mitjançant la mesura de les restes de les muralles han pogut calcular les extensions aproximades de les ciutats romanes a Catalunya. Es poden dividir en tres grups:

• Ciutats grans: Tarraco (Tarragona). Entre 70 i 80 Ha.
• Ciutats mitjanes: Emporiae (Empúries). Al voltant de 20 Ha.
• Ciutats petites: Barcino (Barcelona) i Dertosa (Tortosa) i Baetulo (Badalona) entre 10 i 15 Ha; Iluro (Mataró), Gerunda (Girona) i Ilerda (Lleida), amb menys de 10 Has.

Què és la romanització? El procés de conquesta dels romans era molt complex i efectiu. No només ocupaven militarment l’emplaçament sinó que també imposaven la seva llengua i cultura.

En aquesta imatge s'observen les vies romanes, una construcció fonamental per a l'expansió i manteniment de l'imperi:

El poeta romà Marcial explica al seu amic com és l'indret on va néixer:

Te sorprendes, Avito amigo, de que con tanta frecuencia hable de pueblos remotos, yo que me hice viejo en Roma, de que esté sediento del aurífero Tajo y del Jalón de mi patria, y que añore los campos humildes de mi granja bien abastecida. Me gusta aquella tierra en donde las cosas pequeñas me hacen feliz y donde escasos recursos bastan para enriquecer: aquí se alimenta al campo, allí es el campo quien alimenta; con un fuego miserable se calienta aquí el hogar, allí resplandece con una hermosa luz; aquí una hambre por la que hay que dar dinero, y un mercado enloquecedor; allí una mesa dispuesta con las riquezas de su propio campo; aquí durante el verano se gastan cuatro togas, y a veces más; allí durante cuatro otoños me cubre tan sólo una. Anda, ronda ahora a esos reyes, teniendo un lugar que te puede dar, Avito, lo que no te da ni un amigo.

Marco Valerio Marcial, Epigramas, Libro X, 96.

Vídeos:

- Introducció a Hispania. Vídeo del MAN de Madrid:

- Reconstrucció de la Hispania Romana a l'estil de Game of Thrones:

Recursos:

Documental sobre Hispania (30'): Un paseo por Hispania (RTVE)