Les ciutats romanes tenien unes característiques similars entre elles en relació al
traçat i als edificis públics. El traçat era generalment ortogonal, aquesta distribució era habitual tant al món grec com al
romà.
Quan la fundació era ex novo els romans la dissenyaven com volien. Si conquerien una ciutat ja construïda aprofitaven les infraestructures prèvies (muralles, vies, etc.) i hi afegien els edificis propis de la cultura romana.
Els edificis que trobem a les ciutats romanes poden classificar-se en:
Quan la fundació era ex novo els romans la dissenyaven com volien. Si conquerien una ciutat ja construïda aprofitaven les infraestructures prèvies (muralles, vies, etc.) i hi afegien els edificis propis de la cultura romana.
Els edificis que trobem a les ciutats romanes poden classificar-se en:
- edificis públics
- fòrum
- circ
- amfiteatre
- teatre
- temple
- etc.
- edificis privats
- domus
- insulae
- villae
Els rituals de fundació
La fundació de la ciutat la dirigien els augurs (sacerdots romans) i constava de tres parts:
- Inauguratio: assenyalar en el terreny amb el solc d’una arada arrossegada per dos bous.
- Orientatio: Divisió de la ciutat en quatre parts separada per dos eixos: cardo i decumanus
- Consecratio: Consagració a les divinitats
protectores, l’indret passava a ser sacrum
(sagrat).
Vitrubi (80 a.C.-15 a.C.) en el seu tractat Sobre la arquitectura va teoritzar sobre la fundació i creació de
ciutats.
Es caracteritzaven per ser ciutats molt ordenades i amb un traçat regular configurat com s’ha mencionat abans amb dos eixos que es tallen perpendicularment al centre: cardo (de nord a sud) i el decumanus (d’est a oest). Aquests carrers principals eren més amplis i els paral·lels més estrets.
Es caracteritzaven per ser ciutats molt ordenades i amb un traçat regular configurat com s’ha mencionat abans amb dos eixos que es tallen perpendicularment al centre: cardo (de nord a sud) i el decumanus (d’est a oest). Aquests carrers principals eren més amplis i els paral·lels més estrets.
Habitualment a la confluència dels dos carrers principals se situava el
fòrum, el centre neuràlgic de la ciutat i equivalent de les àgores pròpies del
món grec. Dins del fòrum es trobaven els edificis públics més destacables.
Era habitual que al perímetre de la ciutat s’hi construís una muralla defensiva i en ella s’hi construïssin les portes d’entrada a la ciutat.
A les ciutats romanes també hi trobem nombrosos temples i altres edificis com els teatres, les termes i els circs i també mercats, aqüeductes i cloaques.
Panteó d'Agripa a Roma. |
En aquesta presentació hi trobareu tots els edificis de lleure que hi havia a les ciutats romanes. Juvenal a la seva Sàtira X va criticar el poble romà dient que només desitjaven pa i circ (panem et circenses).
Enllaços d'interès
Reconstrucció de la ciutat romana d'Emerita Augusta (Mèrida):
Presentació sobre l'estructura de la ciutat romana:
Recursos:
- Les ciutats i la vida urbana a l'Imperi Romà de Vicente Moreno Cullell.
- La ciutat Romana, de Sebastià Giralt, professor a la Universitat Autònoma de Barcelona.
- La ciutat romana de Baetulo, article dels arqueòlegs Josep Guitart i Duran i Pepita Padrós i Martí.
- ¿Cómo era una ciudad romana?, página web del Ministerio de Educación.
- Documental de RTVE (50'): Las ciudades romanas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada