dilluns, 19 de març del 2018

La fundació de Roma

La tradició ens explica que la història de la ciutat de Roma comença amb dos bessons: Ròmul i Rem.
A la presentació que es mostra a continuació apareixen les diverses fases de la fundació i la llegenda sobre els orígens de la ciutat. Tot seguit va venir el periode de la monarquia, que acaba amb la violació de Lucrècia. 

Presentació en PPT sobre la fundació mítica de Roma: la llegenda de Ròmul i Rem.



Presentació de la monarquia a Roma.


dilluns, 12 de març del 2018

Les termes

Les termes (balnea) van esdevenir un dels edificis públics més importants dins del món romà. La majoria dels habitants de les ciutats romanes vivien en insulae o blocs de pisos i no tenien accés a l'aigua corrent, per això, si volien banyar-se havien d'anar als banys públics.

Aquests edificis tenien una estructura molt ben preparada amb vestuaris (apodyterium) per a poder canviar-se, un gimàs per practicar exercici (palaestra) i de vegades terrassa (solarium) per prendre el sol.

La part més important de les termes eren els banys. Hi havia tres recintes: el bany d'aigua freda (frigidarium), el bany d'aigua calenta o caldarium i el bany d'aigua tèbia o tepidarium. De vegades també s'han trobat piscines a l'aire lliure, conegudes com natatio.

El sistema de calefacció per mantenir el recinte de les termes a temperatura agradabla s'anomena hypocaustum.





ThingLink amb els diferents indrets de les termes: 


 

Sèneca i les termes

Sèneca, autor romà, vivia a sobre d'unes termes i va escriure a les Epistulae ad Lucilium VI, 56, sobre els banys públics, però no de forma idealitzada. A tot escriptor li molesta el rebombori:

Heme aquí rodeado por todas partes de un griterío variado. Vivo precisamente arriba de unos baños. Imagínate ahora toda clase de sonidos capaces de provocar irritación en los oídos. Cuando los más fornidos atletas se ejercitan moviendo las manos con pesas de plomo, cuando se fatigan o dan la impresión de fatigarse, escucho sus gemidos; cuantas veces exhalan el aliento contenido, oigo sus chiflidos y sus jadeantes respiraciones. Siempre que se trata de algún bañista indolente, al que le basta la fricción ordinaria, oigo el chasquido de la mano al sacudir la espalda, de un tono diferente conforme se aplique a superficies planas o cóncavas. Más, si llega de repente el jugador de pelota y empieza a contar los tantos, uno está perdido. Añade asimismo al camorrista, al ladrón atrapado, y a aquel otro que se complace en escuchar su voz en el baño; asimismo a quienes saltan a la piscina produciendo gran estrépito en sus zambullidas.
(Traducción de I. Roca Meliá, Gredos, Madrid, 1986)


Ecce undique me varius clamor circumsonat: supra ipsum balneum habito. Propone nunc tibi omnia genera vocum quae in odium possunt aures adducere: cum fortiores exercentur et manus plumbo graves iactant, cum aut laborant aut laborantem imitantur, gemitus audio, quotiens retentum spiritum remiserunt, sibilos et acerbissimas respirationes; cum in aliquem inertem et hac plebeia unctione contentum incidi, audio crepitum illisae manus umeris, quae prout plana pervenit aut concava, ita sonum mutat. Si vero pilicrepus supervenit et numerare coepit pilas, actum est. [2] Adice nunc scordalum et furem deprensum et illum cui vox sua in balineo placet, adice nunc eos qui in piscinam cum ingenti impulsae aquae sono saliunt.


(Texto latino de Wikisource.)

En aquest SlideShare apareixen molt ben explicades les diferents parts de les termes romanes:



dissabte, 10 de març del 2018

El circ i els Ludi circenses

El circ era l'edifici on es realitzaven les curses de carros tirats per cavalls. Els espectacles formaven part dels Ludi que se celebraven habitualment al món romà.
A Baetulo no tenim circ perquè era un edifici propi de les ciutats més grans, les capitals de provincia. Afortunadament a Tarraco van trobar-se les restes d'un esplèndid circ romà.



Recursos:

  • Document on apareixen textos relacionats amb el circ del Prof. Fernando Lillo Redonet. 

dilluns, 5 de març del 2018

Les ciutats romanes

Les ciutats romanes tenien unes característiques similars entre elles en relació al traçat i als edificis públics. El traçat era generalment ortogonal, aquesta distribució era habitual tant al món grec com al romà. 
Quan la fundació era ex novo els romans la dissenyaven com volien. Si conquerien una ciutat ja construïda aprofitaven les infraestructures prèvies (muralles, vies, etc.) i hi afegien els edificis propis de la cultura romana.
Els edificis que trobem a les ciutats romanes poden classificar-se en:
  • edificis públics
  • fòrum
  • circ
  • amfiteatre
  • teatre
  • temple
  • etc. 
  • edificis privats
  • domus
  • insulae
  • villae



Els rituals de fundació

La fundació de la ciutat la dirigien els augurs (sacerdots romans) i constava de tres parts:

  • Inauguratio: assenyalar en el terreny amb el solc d’una arada arrossegada per dos bous.
  • Orientatio: Divisió de la ciutat en quatre parts separada per dos eixos: cardo i decumanus
  • Consecratio: Consagració a les divinitats protectores, l’indret passava a ser sacrum (sagrat).

Vitrubi (80 a.C.-15 a.C.) en el seu tractat Sobre la arquitectura va teoritzar sobre la fundació i creació de ciutats. 
Es caracteritzaven per ser ciutats molt ordenades i amb un traçat regular configurat com s’ha mencionat abans amb dos eixos que es tallen perpendicularment al centre: cardo (de nord a sud) i el decumanus (d’est a oest). Aquests carrers principals eren més amplis i els paral·lels més estrets.

Dibuix de la ciutat romana de Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino. 

Habitualment a la confluència dels dos carrers principals se situava el fòrum, el centre neuràlgic de la ciutat i equivalent de les àgores pròpies del món grec. Dins del fòrum es trobaven els edificis públics més destacables.

Era habitual que al perímetre de la ciutat s’hi construís una muralla defensiva i en ella s’hi construïssin les portes d’entrada a la ciutat.
A les ciutats romanes també hi trobem nombrosos temples i altres edificis com els teatres, les termes i els circs i també mercats, aqüeductes i cloaques.

Panteó d'Agripa a Roma.

En aquesta presentació hi trobareu tots els edificis de lleure que hi havia a les ciutats romanes. Juvenal a la seva Sàtira X va criticar el poble romà dient que només desitjaven pa i circ (panem et circenses).


Enllaços d'interès

Reconstrucció de la ciutat romana d'Emerita Augusta (Mèrida):





Presentació sobre l'estructura de la ciutat romana:

 

Recursos:

  • La ciutat Romana, de Sebastià Giralt, professor a la Universitat Autònoma de Barcelona.




Hispania


Tot va començar l'any 218 aC quan Cneu Corneli Escipió va desembarcar a la ciutat d'Empúries amb la intenció de vèncer les tropes de Cartago. Un cop les va vèncer va decidir romandre al territori. A mesura que anaven avançant pel territori fundaven diverses ciutats avui ben conegudes com: Rhode, Emporiae, Aquis Voconis, Iluro i Baetulo.
Les ciutats romanes a Catalunya, excepte Tarraco, eren petites però estaven repartides pel territori de manera equilibrada.

Els arqueòlegs i historiadors, mitjançant la mesura de les restes de les muralles han pogut calcular les extensions aproximades de les ciutats romanes a Catalunya. Es poden dividir en tres grups:
  • Ciutats grans: Tarraco (Tarragona). Entre 70 i 80 Ha.
  • Ciutats mitjanes: Emporiae (Empúries). Al voltant de 20 Ha.
  • Ciutats petites: Barcino (Barcelona) i Dertosa (Tortosa) i Baetulo (Badalona) entre 10 i 15 Ha; Iluro (Mataró), Gerunda (Girona) i Ilerda (Lleida), amb menys de 10 Has.

Què és la romanització? El procés de conquesta dels romans era molt complex i efectiu. No només ocupaven militarment l’emplaçament sinó que també imposaven la seva llengua i cultura.

En aquesta imatge s'observen les vies romanes, una construcció fonamental per a l'expansió i manteniment de l'imperi:



El poeta romà Marcial explica al seu amic com és l'indret on va néixer:



Te sorprendes, Avito amigo, de que con tanta frecuencia hable de pueblos remotos, yo que me hice viejo en Roma, de que esté sediento del aurífero Tajo y del Jalón de mi patria, y que añore los campos humildes de mi granja bien abastecida. Me gusta aquella tierra en donde las cosas pequeñas me hacen feliz y donde escasos recursos bastan para enriquecer: aquí se alimenta al campo, allí es el campo quien alimenta; con un fuego miserable se calienta aquí el hogar, allí resplandece con una hermosa luz; aquí una hambre por la que hay que dar dinero, y un mercado enloquecedor; allí una mesa dispuesta con las riquezas de su propio campo; aquí durante el verano se gastan cuatro togas, y a veces más; allí durante cuatro otoños me cubre tan sólo una. Anda, ronda ahora a esos reyes, teniendo un lugar que te puede dar, Avito, lo que no te da ni un amigo.


Marco Valerio Marcial, Epigramas, Libro X, 96.

Vídeos:

- Introducció a Hispania. Vídeo del MAN de Madrid:




- Reconstrucció de la Hispania Romana a l'estil de Game of Thrones:



Recursos:

Documental sobre Hispania (30'): Un paseo por Hispania (RTVE)

Un viatge a Roma


L'inici

Al territori del Laci, dins la península itàlica, emplaçat al sud del riu Tíber, vivien des del segon mil·lenni a.C. els llatins, un poble de pastors i pagesos. Alguns d’aquests pobles es van agrupar, a la riba del Tíber, una zona anomenada Illa tiberina i això convertí aquell emplaçament en un lloc de pas obligat per a comerciants i viatgers. Per protegir-se de les incursions dels enemics, els pobladors es van instal·lar sobre set turons. Quan al s. VII els habitants dels set turons van unir-se sota una mateixa muralla va quedar constituïda la ciutat de Roma. Es creu que la fundació de Roma va esdevenir el 21 d'abril del 753 a.C. 


Video introductori a l'Imperi Romà:




Preguntes sobre el video


La Romanització 

Roma va créixer i es va expandir. Cal afegir que no només conqueria el territori sinó també emprava la seva llengua, cultura i religió als indrets on arribava. Aquest procés es coneix com romanització. 

Cap a l’any 270 a.C. època de la República, Roma dominava tota la península Itàlica i seguia expandint-se. A partir del s. I a.C. s’inicia l’època imperial, moment en què Roma va créixer i absorbir ciutats i territoris que en l’actualitat comprenen més de quaranta països.




En aquesta pàgina web trobareu molta informació sobre Roma i el seu procés d'expansió.




En aquest video s'explica la Romanització en 5 minuts: