Les termes (balnea) van esdevenir un dels edificis públics més importants dins del món romà. La majoria dels habitants de les ciutats romanes vivien en insulae o blocs de pisos i no tenien accés a l'aigua corrent, per això, si volien banyar-se havien d'anar als banys públics.
Aquests edificis tenien una estructura molt ben preparada amb vestuaris (apodyterium) per a poder canviar-se, un gimàs per practicar exercici (palaestra) i de vegades terrassa (solarium) per prendre el sol.
La part més important de les termes eren els banys. Hi havia tres recintes: el bany d'aigua freda (frigidarium), el bany d'aigua calenta o caldarium i el bany d'aigua tèbia o tepidarium. De vegades també s'han trobat piscines a l'aire lliure, conegudes com natatio.
El sistema de calefacció per mantenir el recinte de les termes a temperatura agradabla s'anomena hypocaustum.
ThingLink amb els diferents indrets de les termes:
Sèneca i les termes
Sèneca, autor romà, vivia a sobre d'unes termes i va escriure a les Epistulae ad Lucilium VI, 56, sobre els banys públics, però no de forma idealitzada. A tot escriptor li molesta el rebombori:Heme aquí rodeado por todas partes de un griterío variado. Vivo precisamente arriba de unos baños. Imagínate ahora toda clase de sonidos capaces de provocar irritación en los oídos. Cuando los más fornidos atletas se ejercitan moviendo las manos con pesas de plomo, cuando se fatigan o dan la impresión de fatigarse, escucho sus gemidos; cuantas veces exhalan el aliento contenido, oigo sus chiflidos y sus jadeantes respiraciones. Siempre que se trata de algún bañista indolente, al que le basta la fricción ordinaria, oigo el chasquido de la mano al sacudir la espalda, de un tono diferente conforme se aplique a superficies planas o cóncavas. Más, si llega de repente el jugador de pelota y empieza a contar los tantos, uno está perdido. Añade asimismo al camorrista, al ladrón atrapado, y a aquel otro que se complace en escuchar su voz en el baño; asimismo a quienes saltan a la piscina produciendo gran estrépito en sus zambullidas.
(Traducción de I. Roca
Meliá, Gredos, Madrid, 1986)
Ecce undique me varius clamor circumsonat: supra ipsum balneum habito. Propone nunc tibi omnia genera vocum quae in odium possunt aures adducere: cum fortiores exercentur et manus plumbo graves iactant, cum aut laborant aut laborantem imitantur, gemitus audio, quotiens retentum spiritum remiserunt, sibilos et acerbissimas respirationes; cum in aliquem inertem et hac plebeia unctione contentum incidi, audio crepitum illisae manus umeris, quae prout plana pervenit aut concava, ita sonum mutat. Si vero pilicrepus supervenit et numerare coepit pilas, actum est. [2] Adice nunc scordalum et furem deprensum et illum cui vox sua in balineo placet, adice nunc eos qui in piscinam cum ingenti impulsae aquae sono saliunt.
(Texto latino de Wikisource.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada